És un moment històric particular: el naixement de la democràcia atenenca com a un nou ordre que no només assegurava l’igualtat dels ciutadans davant la llei, sinó que a més a més, instaurava una relació mútua entre allò personal i allò social en la que la voluntat de l’individu té plena consciència de la seva pertinença a un tot.
Però allò social i allò polític, a més, es trobava entrecreuat amb allò religiós. L’experiència religiosa de l’individu estava absolutament lligada amb la seva condició de ciutadà, és a dir, la relació que la persona establia amb la divinitat està mediada per la seva participació en una comunitat.
L’establiment de la democràcia a Atenes va forjar les bases de profunds canvis socials i la tragèdia va ser la conquista artística que va representar l’harmonia política i religiosa entre l’aristocràcia i el poble, és el període del seu naixement, desenvolupament, esplendor i decadència.
També podem dir que és el període de consolidació, esplendor i decadència d’Atenes com
El màxim esdeveniment perquè l’obra d’Èsquil agafi un sentit és
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada