Argument i trama

AGAMÈMNON

Personatges que apareixen a l’obra:

Clitemnestra, Agamèmnon, Cassandra, Egist, Cor de vells, vigilant, missatger i un herald.

L’obra “Agamèmnon” d’Èsquil ens situa a l’antiga Grècia, concretament a Argos de Tessàlia, davant del palau reial mentre un missatger espera la notícia de que Agamèmnon ha invadit Troia, com a venjança pel segrest d’Helena, dona del rei d’Esparta . És el cor qui ens dóna pistes de l’esdeveniment i és aquest mateix el que ens posa en situació històrica. El cor és fonamental, perquè és el que ens explica els sentiments dels personatges i és el que es dirigeix al lector o a l’espectador explicant les històries del passat. En aquest cas, el cor està format per vells, que representen la veu de l’experiència. Un dels fets de gran importància que ens explica el cor és el sacrifici que fa Agamèmnon amb la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis (protectora dels animals).

Després de l’anunciació de l’esdeveniment, un herald ens avisa del retorn del rei. Aquest, arriba amb un botí, Cassanda, filla del rei de Troia, que la utilitzarà com a esclava.
Agamèmnon es retroba amb Clitemnestra, la seva esposa, però el retrobament no és fàcil. Està ple de retrets i decepcions però que intenta dissimular per dur a terme el seu pla. El rep amb luxes, elevant-lo al màxim com a símbol d’admiració. Agamèmnon ho troba estrany, però acaba accedint i sentint-se poderós i privilegiat.

Cassandra, actua com a profeta i veu diferents presagis de mort. Ho podem veure en diversos diàlegs que manté amb el cor.
Efectivament, els presagis es compleixen. Apareixen el rei i Cassandra morts. Clitemnestra anuncia que ha venjat la sang d’Ifigènia, la seva filla, a qui Agamèmnon va sacrificar a Àrtemis, per obtenir un vent favorable i recuperar els béns que havia perdut.

En aquest assassinat no hi té a veure només Clitemnestra, sinó que Egist, cosí d’ Agamèmnon i amant de la seva dona, també hi intervé com a revenja de successos fatals que Agamèmnon va cometre contra el pare d’Egist, fill de Tiestes. Egist, es corona com a tirà i creu que la seva venjança ha estat consumada. El cor de vells, que ha estat present en totes les escenes, manifesta molta fe en Zeus i en la imminència de que es faci justícia.
Els ciutadans es pregunten si el príncep Orestes, fill d’Agamèmnon i Clitemnestra, que està de viatge, tornarà a venjar-se de la mort del seu pare. És així com es deixa una incògnita per la següent obra.


LES COÈFORES

Orestes, el fill d’ Agamèmnon i Clitemnestra, arriba a Argos a venjar la mort del seu pare. Visita la tomba i allà s’hi troba a la seva germana Electra amb un grup de coèfors o portadors de lliberacions. Clitemnestra les va enviar, espantada per un mal son. Electra, de sobte veu un ris i unes petjades (deixades per Orestes), indicis de la presència del seu germà. El troba, es reconeixen i decideixen venjar-se. Orestes ja ha rebut l’ordre del déu Apolo. Castigar als culpables de la mort del seu pare.
Orestes i el seu amic Pilades es fan passar per estrangers que venen a comunicar la falsa mort d’Orestes. La reina mostra molt de dolor i envia a avisar a Egist.
Egist, arriba sol i és atacat per Orestes. Clitemnestra també és assassinada, encara que Orestes dubte abans de fer-ho. Desprès del matricidi, Orestes pateix desequilibris mentals per culpa dels mals de consciència.

LES EUMÈNIDES

Orestes acudeix al temple d’Apolo, a Delfos, per purificar-se. Allà ja l’acompanyen les Erinis, unes dones d’aspecte terrible, adormides al seu voltant. La sacerdotista es troba l’escena. Després arriba Apolo que aconsella a Orestes que vagi a Atenes per demanar-li ajuda a Atena. Més tard l’ombra de Clitemnestra apareix i desperta a les Erinis perquè busquin venjança.

L’acció es trasllada a Atenes, on les Erinis li demanen a la deessa Atena justícia, mentre que Orestes suplica per la seva redempció. Atena s’informa de la situació i decideix compondre un tribunal format pels millors ciutadans d’Atenes, que farà jurament i jutjarà en equitat. S’obre el debat. D’un costat, les Erinis acusen a Orestes de matricidi i aleguen que si el crim queda impune, els homes perdran la por al càstig i la violència i la injustícia dominaran arreu. Per altra banda, Apolo defensa a Orestes, recolzant el seu argument en una teoria biològica que abans estava de moda, que diu que la mort d’un pare és més important que el d’una mare i per tant, més greu. Promet als jutges que Orestes assegurarà per sempre a Atenes l’Aliança d’Argos.
La votació resulta igual per les dues bandes, i Orestes és absolt. Les Erinis volen venjar-se dels atenencs, amenaçant amb plagues; però la persuasió d’Atenea les fa cedir i els hi promet que seran sempre honrades a Atenes. Elles accepten i es converteixen en eumènides, deesses bones que protegiran la ciutat.